Leer esta entrada en castellano · Ver todos los temas de interés
Cada setmana seleccionem algunes qüestions jurídiques que han sorgit a la notaria i les expliquem de manera general, sense referir-nos a cap cas concret.
Soc estranger: necessito el NIE o n’hi ha prou amb un NIF «M» d’Hisenda?
En resum: per comprar, heretar, treballar o ser administrador d’una societat, el que cal és el NIE. El NIF «M» només serveix a efectes fiscals i és provisional.
Per a un estranger, el seu número d’identificació fiscal és el NIE (Número d’Identitat d’Estranger). L’assigna la Direcció General de la Policia (a Espanya, a les oficines d’estrangeria o comissaries; des de l’estranger, a través dels consolats), amb cita prèvia i pagament de la taxa (model 790, codi 012); qui no resideix a Espanya ha de justificar els interessos econòmics, professionals o socials que motiven la sol·licitud. És un número personal, únic i exclusiu, i val davant de qualsevol administració, notaria, registre o banc (art. 205 del Reglament d’estrangeria, aprovat pel Reial decret 1155/2024).
El NIF que comença per «M» l’assigna l’Agència Tributària, mitjançant el model 030 i sense taxa, a la persona estrangera que no té NIE (art. 20 del Reial decret 1065/2007). Només serveix a efectes tributaris i, quan la persona està obligada a tenir NIE, és provisional: un cop obtingut, el NIE el substitueix.
Què cal portar a la notaria: passaport vigent i el document acreditatiu del NIE (o, si no n’hi ha, la resolució d’assignació).
Pot el comprador d’un habitatge eximir el venedor de lliurar-li el certificat d’eficiència energètica?
En resum: entre particulars és habitual i no impedeix la inscripció al Registre, però no allibera el venedor de la seva obligació administrativa.
El Reial decret 390/2021 obliga el venedor a posar a disposició del comprador el certificat d’eficiència energètica. La Direcció General dels Registres i del Notariat va admetre que el comprador pot exonerar el venedor de lliurar-lo i que aquesta exoneració no impedeix inscriure la compravenda (Resolució de 20 de març de 2019).
Aquesta renúncia només té efectes entre les parts. Davant l’Administració, el venedor continua obligat a disposar del certificat i pot ser sancionat si no el té. En les vendes d’un promotor a un consumidor convé ser especialment prudent. No s’exigeix el certificat, entre altres casos, quan l’edifici es compra per enderrocar-lo o per fer-hi una reforma important (art. 3.2 del Reial decret 390/2021).
Què cal portar a la notaria: el certificat d’eficiència energètica registrat i la seva etiqueta, encara que el comprador n’hagi d’eximir el lliurament.
Un soci estranger ven davant d’un notari del seu país les participacions d’una SL espanyola: cal escriptura a Espanya?
En resum: el document estranger pot ser vàlid entre les parts, però elevar-lo a públic o protocol·litzar-lo davant d’un notari espanyol és el que li dona plena eficàcia a Espanya.
La transmissió de participacions ha de constar en document públic (art. 106 de la Llei de societats de capital). Un document notarial estranger pot produir efectes a Espanya si és equivalent a l’espanyol (arts. 56 a 61 de la Llei 29/2015, de cooperació jurídica internacional en matèria civil). Tanmateix, la intervenció d’un notari espanyol permet identificar les parts amb el seu NIE o NIF i el titular real, comunicar l’operació a Hisenda a través de l’índex notarial, documentar la declaració d’inversions exteriors i facilitar l’actualització del llibre registre de socis.
Si amb la transmissió la societat passa a ser unipersonal, deixa de ser-ho o canvia el soci únic, cal fer-ho constar en escriptura pública i inscriure-ho al Registre Mercantil (art. 13 de la Llei de societats de capital). Si la unipersonalitat sobrevinguda no s’inscriu en sis mesos, el soci únic respon personalment, il·limitadament i solidàriament dels deutes socials contrets durant aquest període (art. 14). A més, mentre el full registral de la societat estigui tancat per no haver dipositat els comptes, no s’hi podran inscriure la majoria dels seus actes.
La transmissió de participacions té conseqüències fiscals per al venedor i el comprador, que depenen de la seva residència i de cada operació. Recomanem consultar-les amb un assessor fiscal abans de signar.
Què cal portar a la notaria: el document estranger original amb apostilla i, si cal, la seva traducció; el NIF espanyol de la societat adquirent; els NIE o NIF de les parts; i una nota simple actualitzada de la societat al Registre Mercantil.
Si em donen un usdefruit vitalici, s’extingeix quan mor qui me l’ha donat?
En resum: no. Llevat que es pacti una altra cosa, l’usdefruit dura tota la vida de l’usufructuari, és a dir, de qui el rep, i no necessita cap títol successori per subsistir.
Un cop perfeccionada la donació (si és d’immobles, en escriptura pública i amb acceptació del donatari: art. 531-12 del Codi civil de Catalunya i art. 633 del Codi civil espanyol), l’usdefruit pertany al donatari i no depèn que el donant continuï viu. S’extingeix amb la mort de l’usufructuari (art. 513.1 del Codi civil espanyol). Els hereus del donant reben la nua propietat gravada amb l’usdefruit i consoliden el ple domini quan mor el donatari.
No s’ha de confondre amb la donació de la nua propietat amb reserva de l’usdefruit: en aquest cas l’usufructuari és el donant, i l’usdefruit sí que s’acaba amb la seva mort. També es pot pactar una altra durada, per exemple un termini o la vida d’un tercer, per la qual cosa convé llegir bé la clàusula. La donació continua subjecta a les regles de reducció per inoficiositat, còmput o col·lació i revocació per les causes legals.
Què cal portar a la notaria: l’escriptura de donació i, si es vol actualitzar la titularitat, el certificat de defunció corresponent.
Què és el valor de referència del Cadastre i com afecta els impostos quan compro, hereto o venc?
En resum: és la base mínima per pagar Transmissions Patrimonials i Successions i Donacions; a l’IRPF no compta en les compravendes, però sí quan l’immoble s’ha heretat o rebut en donació.
El valor de referència el calcula cada any la Direcció General del Cadastre per a cada immoble a partir dels preus reals de les compravendes comunicats per notaris i registradors, aplicant un coeficient de minoració. No és el valor cadastral. Des de l’1 de gener de 2022 és la base imposable mínima de l’Impost sobre transmissions patrimonials i de l’Impost sobre successions i donacions: es tributa pel més alt entre el valor declarat, el preu pactat i el valor de referència (Llei 11/2021; art. 10 del text refós de l’ITP-AJD; art. 9 de la Llei 29/1987). Si es declara un valor igual o superior, Hisenda no el pot comprovar; si s’hi discrepa, només es pot impugnar en demanar la rectificació de l’autoliquidació o en recórrer la liquidació, i la prova correspon al contribuent. També es té en compte en l’Impost sobre el patrimoni (art. 10 de la Llei 19/1991).
- Compravendes: el guany a l’IRPF es calcula amb els preus realment pagats i cobrats (art. 35 de la Llei 35/2006). Qui va pagar Transmissions per un valor de referència superior al preu no el pot fer servir després com a valor d’adquisició.
- Herències i donacions: el valor d’adquisició és el que resulta de les normes de l’Impost sobre successions i donacions, sense que pugui excedir el valor de mercat (art. 36 de la Llei 35/2006). Per això, un valor de referència alt encareix avui l’impost, però redueix el guany en una venda futura.
Què cal portar a la notaria: convé consultar abans el valor de referència a la Seu Electrònica del Cadastre i portar la consulta juntament amb el títol de propietat.
Venc un habitatge en una zona tensionada de Catalunya i soc gran tenidor persona física: pot l’Administració exercir el dret de tempteig?
En resum: pel fet de ser gran tenidor, no. El tempteig de la Generalitat per raó del venedor només afecta els grans tenidors que són persones jurídiques. Sí que hi pot haver tempteig per raó del mateix immoble.
El Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, va modificar el Decret llei 1/2015 per donar a la Generalitat un dret de tempteig i retracte sobre els habitatges situats en zones de mercat residencial tensionat que siguin propietat de grans tenidors persones jurídiques. La persona física amb cinc o més habitatges en zona tensionada també és gran tenidora i s’ha d’inscriure al registre corresponent, però les seves vendes no queden subjectes a aquest tempteig.
Hi pot haver tempteig, sigui qui sigui el venedor, per raó de l’immoble: habitatges adquirits en un procediment d’execució hipotecària o mitjançant dació en pagament (règim original del Decret llei 1/2015), habitatges amb protecció oficial i, a Barcelona, els inclosos a l’àrea municipal de tempteig i retracte, l’abast de la qual han limitat els tribunals.
Què cal portar a la notaria: el títol d’adquisició de l’habitatge i la informació sobre el seu règim (protecció oficial o no). A l’escriptura caldrà declarar si s’és gran tenidor i l’origen de l’immoble.
Contingut divulgatiu. No constitueix assessorament sobre un cas concret. Els supòsits s’han redactat de manera genèrica i no corresponen a cap client identificable.
Leave A Comment